Bé, com veieu, ja tenim bloc !
Pels qui no ens conegueu, el TINC GANA es va originar farà vora 3 anys. La intenció amb la que es va crear aquest grup format al seu inici per joves, bàsicament alumnes i estudiants (que no és el mateix :D) universitaris, fou quedar cada dues setmanes amb la intenció de passejar pel barri de Raval de Barcelona i passar una estona amb les persones sense sostre, xerrant amb ells i oferint-los menjar fets pel grup mateix.
L'objectiu del TINC GANA s'ha encarat més a passar temps amb persones que sovint estan mancades o molt limitades de relacions socials i afectives que no pas el fet d'oferir menjar en sí.
Amb l'opertura d'aquest bloc, esperem poder informar-vos de les diferents activitats que sorgeixin al llarg del curs i també compartir experiències viscudes durant l'any.
Fins aviat!
Pels qui no ens conegueu, el TINC GANA es va originar farà vora 3 anys. La intenció amb la que es va crear aquest grup format al seu inici per joves, bàsicament alumnes i estudiants (que no és el mateix :D) universitaris, fou quedar cada dues setmanes amb la intenció de passejar pel barri de Raval de Barcelona i passar una estona amb les persones sense sostre, xerrant amb ells i oferint-los menjar fets pel grup mateix.
L'objectiu del TINC GANA s'ha encarat més a passar temps amb persones que sovint estan mancades o molt limitades de relacions socials i afectives que no pas el fet d'oferir menjar en sí.
Amb l'opertura d'aquest bloc, esperem poder informar-vos de les diferents activitats que sorgeixin al llarg del curs i també compartir experiències viscudes durant l'any.
Us animem a que tots aquells qui vulgueu participar a enviar un mail a tincgana.bcn@gmail.com o deixar un missatge aquí sota.
Fins aviat!
Molt bona iniciativa, endavant i ànim!
ResponEliminaUs deixo un text que em fa pensar molt:
El que vaig arribar a entendre va ser que no és important protestar sobre la responsabilitat dels EEUU per la pobresa global quan jo mateix no estic contribuint en res, ni tan sols en allò que tinc més aprop. Vaig començar a questionar menys l'eficàcia social i més els meus propis motius. Vull justícia social pels oprimits/des, o només vull ser conegut/da com un/a activista? Al cap i a la fi passo el 95% del meu temps pensant en mi mateix/a. No haig de veure les notícies per saber que el món està fatal, només haig de mirar-me a mi mateix/a. No tracto de fuetejar-me, només estic dient que el canvi veritable, el canvi que realment dona vida i honra a Déu, ha de començar per cada individu.
En aquest món viuen més de sis mil milions de persones i jo només puc pensar en una sola: JO.
Fragment del llibre Tal como el Jazz, de Donald Miller.
molt ben dit laia giner salvador amb DNI 452*****, ai perdó, volia dir kanvi
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaei companys!!
ResponEliminaque guapo que s'hagi obert aquest blog, molt bona idea!!
doncs res, estarem atents a tot el que vagi apareguent per aquí. Fem que això vagi creixent poc a poc!!
salud (que no es qualsevol desig va)
Oh, que bonic el blog!
ResponEliminaens veiem al carrer! (q cool que sóc)